Marc Serra

Una entrevista de Daniel Solano amb fotografia d'Erika Svensson

Marc Serra és un dels valors de la fotografia artística i publicitària del nostre país. La seva obra es mou entre el món de la moda i el retrat, que Marc eleva a la categoria d'art. Els que fem aquest bloc ens confessem admiradors del seu treball i per aquest motiu l'hem volgut conèixer i entrevistar.

L'amor a la fotografia ja et ve de família?

El meu pare era fotògraf autodidacta i molt intuïtiu. Sense tenir una base tècnica sòlida, feia i fa unes fotografies extraordinàries. Jo, en canvi, em vaig formar en fotografia, gracies a ell, a la Universitat Politècnica, i després vaig estar becat a Londres, a la Westminster University. Penso que la intuïció és allò fonamental en l'acte creatiu, és l'element bàsic, la tècnica, en canvi, s'aprèn.

Vas trobar molta diferència entre els estudis cursats a Catalunya i els que vas fer a l'estranger?

A Catalunya, tot el que són estudis de fotografia no acaben de ser complets, al meu entendre. Passem d'una formació massa centrada en l’aspecte artístic i potser una mica anàrquica, com poden ser els estudis de belles arts, a una formació extremadament tècnica i de vegades de sensibilitat artística dèbil. Es a dir, no hi ha un estat intermedi que potencii en la mateixa proporció la part artística i la tècnica. No hi ha encara centres equilibrats, on es combini art, reflexió estètica i tècnica. A l'estranger, en canvi, aquesta mena de centres sí que existeixen.

Si observem la teva obra, es veu una connexió clara entre l'art i el món comercial.

Be, ho intento. Estic treballant en una estratègia que va en aquesta direcció. Jo crec que tot artista està en un continu procés de construcció. Jo intento seguir treballant el meu projecte artístic i, al mateix temps, aprofundir en el món de la publicitat per tal de financiar-me.

I la part comercial no s'acaba menjant a la part artística?

El meu objectiu és cercar prioritàriament un tipus de publicitat que em doni marge per a la creativitat. A més, resulta que normalment les empreses que opten per aquesta oferta són les que tenen més poder adquisitiu. L'estratègia a seguir consistiria en treballar en pocs projectes però selectes i amb possibilitats artístiques i de pressupost; és clar, que això no sempre és possible. Però sí que miro de mantenir-me ferm en aquesta concepció de l'encàrrec comercial.

Es curiosa la dicotomia art-publicitat. Sembla que siguin dos mons separats i en canvi tenen molts punts de connexió.

El món comercial sempre ha tingut i tindrà necessitat de creativitat i de connectar amb el fet artístic. Això és evident. Les campanyes publicitàries sempre s'han servit de l'art per fer més atractives les seves ofertes. Hi ha artistes, com ara Erwin Olaf, que mantenen una bona relació entre art i comercialitat i totes les seves obres comercials podrien estar en una galeria perquè tenen la qualitat necessària. A mi m'agradaria poder arribar a treballar així. Per això penso que les barreres entre art i publicitat s'estan desfent.

Un dels teus camps d'investigació ha estat el món de la moda.

Sí. La fotografia publicitària de moda permet molta flexibilitat al fotògraf. A més, també és un món que te certa sortida econòmica. Però no tanta com la gent es pot arribar a creure. Les editorials paguen poc als fotògrafs. Fins i tot alguns mitjans prestigiosos del món de la moda són molt mesurats amb les seves retribucions. En canvi, arreu d'Europa els pressupostos són més elevats i fins-i-tot trobem galeries especialitzades en fotografia de moda. Això vol dir que està millor reconeguda.

També t'has centrat molt en el retrat.

Em sento còmode amb el retrat, crec que al final la raó d’això, en part, és perquè tenia un estudi petit. La manca d'espai et condiciona i aquesta és una de les causes per les quals he treballat tant el retrat. Cada vegada més, i sobretot ara que no disposo d’estudi propi, estic pensant en produccions en localitzacions exteriors.

Has fet incursions en el món artístic fora de la publicitat?

No directament. Jo tinc molt respecte per l'art i encara no he donat aquest pas. No he treballat amb galeries. De moment, em moc dins el món de la fotografia de moda-publicitària i ho intento fer sense renunciar a la meva expressivitat artística. Però per iniciar-me en el món de les exposicions m'estimo més esperar-me a tenir més projecció. He preferit començar potenciant la producció per tal que el dia que decideixi mostrar el meu treball ja tingui una solidesa. No tinc presa en aquest aspecte.

Abans citaves Erwin Olaf. Consideres que aquest artista t'ha influenciat en la teva manera de veure la fotografia?

Sí, és clar. Però no tant a nivell estètic, sinó en quant al concepte i l'estratègia a seguir. Considero que en aquests moments Olaf és un bon referent del que seria un fotògraf que combina de forma molt intel·ligent, la fotografia publicitària amb la d'àmbit artístic; i és difícil de destriar què té més qualitat, si la seva obra artística o la seva obra comercial. Igualment també admiro a molts altres creadors, com ara Rineke Dijkstra, Wolfgang Tillmans, que fa de la vida art i, encara que no és el tipus de foto que treballo, el respecto i admiro molt . En una línia pròxima a Tillmans admiro la feina de Nan Goldin. Artistes que si que considero que han influenciat la meva forma de concebre la fotografia podrien ser Anthony Goicolea, Miranda July, Aernout Mik, Erwin Wurm...

Parla'm dels teus projectes de futur.

Estic preparant un projecte que anomenaré "Real fakes" que unirà fotografia, instal·lació i alguna peça objectual, estil "ready made". Crec que en l'art hi ha una manca de matèria, d'allò palpable. Per això vull que també hi hagi algun objecte. Amb tots aquests elements pretenc crear confusió en l'espectador, que és un efecte impossible de tractar en el món de la publicitat però que l'art ho permet.

Sempre has jugat a crear confusió en moltes de les teves fotografies.

Sí. Jugo a intentar confondre realitat i la ficció. M'agrada treballar la il·lusió de la percepció. Experimentar amb què és ‘’real’’, què és ‘’ficció’’, què és allò ‘’pur’’ i què és allò ‘’succedani’’...

Cap a on creus que va el futur de la fotografia?

El món de la fotografia crec que, actualment, mira molt als països nòrdics. Holanda, per exemple, està marcant moltes tendències en la fotografia, el disseny gràfic, etc....

I com veus el panorama a Catalunya?

La fotografia està encara massa desprestigiada. I això es nota a nivell comercial, en els pressupostos, retribucions. Arriba un moment que el respecte per les coses només es fixa pels diners que es belluguen.

La creació encara està mal pagada?

Pel que m’arriba, sembla que hi ha publicistes a l'estat espanyol que pretenen pagar per les seves campanyes uns preus similars als que ja es pagaven als anys 60. Hi ha hagut molt poca evolució en els pressupostos professionals d'aquest sector i això és un reflex del menyspreu que comentàvem abans que encara es té per la fotografia. A més, hi ha una desproporció molt gran entre el que s'inverteix en producció, que és poc, i el que es dedica a la promoció en els mitjans de difusió publicitària de la imatge en sí, que és moltíssim. Al final, els diners van a parar als venedors de publicitat i als mitjans, i els creadors han de treballar amb uns pressupostos massa ajustats.

Aconsella'm algun fotògraf català contemporani.

M'agrada molt el que fa el fotògraf Biel Capllonch o l’artista Joan Morey, que trobo que és molt coherent, o en Carles Congost, que també ha sabut vincular l'art amb el sector comercial. I com a artista ja clàssic, admiro a en Joan Brossa, que és un exemple clar d'artista que a casa mai va rebre el reconeixement que rebia en altres països, com ara els Estats Units.


[bio] Marc Serra, fotògraf nascut a Barcelona l'any 1977. La seva obra es mou entre la fotografia de moda, la fotografia artística i el retrat. Ha col·laborat en revistes com ara Neo2, Pâp Magazine, Suite Magazine, B-Guided, Dresslab.com, H Magazine, Clone Magazine. Ha estat seleccionat en el certamen nacional de fotografia INJUVE 2005, amb el seu treball "Work in progress".

Web de Marc Serra: http://marcserra.net



.