Rai Escalé

Una entrevista d'Emma Giné, Historiadora de l'Art.

Rai Escalé és un dels artistes més destacats de l'Art Català Contemporani, pintor i il.lustrador, es caracteritza per un estil propi que barreja surrealisme, collage i transformisme, amb un rerafons de crítica social. Els seus personatges s'allunyen dels cànons fixats per la publicitat, i busquen una bellesa més real i profunda.

Com vas decidir dedicar-te al món de l’art?

No crec que en el meu cas fos una decisió massa conscient, tot i que quan vaig haver de pensar què volia estudiar vaig triar Belles Arts. Però va ser més perquè no em veia amb cor d’estudiar una altra cosa, que no pas perquè decidís dedicar-me a l’Art. De fet, a Belles Arts van aconseguir que deixés de pintar durant els deu anys següents. Em van deixar el cap com un timbal, i amb la única idea que de l’art no en podria viure mai. L’ambient era d’artistes fracassats, que feien de funcionaris i intentaven que els estudiants també ho fossin. Inexplicablement tot era molt poc creatiu.

Però és evident que vas recuperar la teva vocació...

Sí. Anys després d’acabar Belles Arts i dedicar-me a altres coses, per guanyar-me la vida, vaig anar arribant a un estat on podia tornar a començar quasi de zero, reprenén hàbits creatius, estats mentals sensibles a formes i colors, i quasi terapèuticament vaig anar tornant a pintar... Suposo que si tens la necessitat interior no pots fugir-ne, i tard o d’hora hi tornes. Pintava sobre cartrons, i amb materials industrials o trobats. Vaig reprendre ràpid metodologies, procediments i maneres de pensar, i em vaig tornar a enganxar al gravat, que havia estudiat a Belles Arts. De mica en mica vaig iniciar, sense voler, el tipus de pintura que he anat perfilant des d’aleshores: té molt de monotip i de tècniques de reserva del gravat.

Com definiries la teva obra?

Suposo que el millor que es pot dir d’un mateix és que la seva obra és coherent, i que té un fil argumental i estètic clar. De vegades, penso que la meva obra és una barreja estranya de collage, d’intenció pictòrica, d'esperit surrealista i senzillesa d’il·lustrador. Però qui sóc jo per definir el nexe entre tot el que va sortint en el dia a dia del taller?

Es nota una intenció clara en el teu treball, un fil conductor...
Tampoc sé si hi ha una intenció d’expressió. Simplement el to general va agafant cos, i són els altres que en fan lectures i n’extreuen intencions. L'artista sempre intenta pintar l'obra (en majúscula), per diferent que sigui l’aproximació. Sempre busca pintar allò definitiu, que ho tingui tot i l’alliberi de l’obligació de seguir buscant... Però quant més has pintat o més en saps, més lluny queda la possibilitat de l’obra definitiva. Tots els artistes arriben a un moment de maduresa on s’adonen que mai podran acabar de tancar, en una sola vida, cap de les portes que han anat obrint. I més val treure-li transcendència a l'assumpte i anar pintant amb convicció i rigor, però sense sentir-se executor d'una missió divina.

Quines influències ha rebut la teva obra? Hi trobo afinitats amb Bacon, per exemple...

En plena era de la imatge m’ha influït la pintura (sempre els foscos: Caravaggio, Da Vinci, Velázquez, els barrocs, Goya, i tota la pintura americana de final del segle XX). Els meus tres pintors preferits podrien ser Kitaj, Bacon i Saura. Però també el còmic, el cinema, la televisió, la publicitat. Hidra amb mil caps de diferents cares que no deixen de parlar-te, missatges confusos i molt visuals.

Amb quines tècniques treballes? Utilitzes molt el collage.

Sempre he estat incapaç de no barrejar tècniques, i constantment busco noves maneres d’aconseguir formes i colors amb dues dimensions. Ja fa anys que el meu punt de partida plàstic és la modificació d’imatges pre-existents. És a dir que sempre començo a ‘pintar’ sobre material imprès (revistes, cartells o collages meus). El procés d’extracció de noves imatges és una barreja d’improvisació i intuïció, com en un joc de pintura neo-zen, o hard-zen. No imposo mai una idea ni busco representar alguna cosa que ja m’havia imaginat. Ho faig a la inversa. Primer escolleixo un suport interessant (formes o colors), i després li dono voltes (retòrica i literalment). Em fonc en la paleta que calgui i començo a buscar trossos que puguin ser parts d’altres formes, polivalències, transparències, plans sobreposats, trames subjacents, i vaig deixant que un nou ésser, fet de moltes parts inconnexes prengui forma. L’altre jugador és el fons triat. Sempre acabo representant personatges. Això si que és una constant. Em sembla que l’expressió de tot l’Univers està en les formes que se li puguin donar a l’ànima de l’ésser humà.

Parla'm dels teus projectes de futur, Rai.

Per sort, el meu recorregut personal m’ha dut a enfrontar-me al fet de pintar i d’haver-me anat convertint en un pintor professional, lenta i gradualment. I no he tingut la necessitat d’anar mostrant tots els estadis intermedis de formació i temptejos de la meva obra. No va ser fins l’any 2006 que vaig fer la primera exposició individual, després d’estar convençut d’haver destil·lat una expressió personal prou sòlida. Des de llavors tot ha anat molt ràpid, però encara estic preparant la meva segona gran individual, que serà a la Galeria Iguapop de Barcelona, l’abril de l’any que ve.

D'altra banda, aquest estiu tinc emparaulat un viatge a Praga i Bratislava, on prepararé un parell d’exposicions amb un pintor d’allà, en Milos Koptak. Ja vam fer una exposició de material pintat a quatre mans a Pamplona aquest darrer abril, i també vam tenir una obra gran a la Fira d’Art Swab, que es va vendre bé i ràpid. Ara ens han proposat el mateix allà. Així que aquest juliol i agost me n’hi aniré.

Quina relació mantens amb les galeries, els marxants i altres personatges vinculats al sector de l'art?

La veritat, no hi tinc massa relació. Després d’algun primer contacte una mica frustrant, vaig trobar la Galeria Iguapop que, afortunadament, van posar-m’ho molt fàcil, ja que tenen una visió i manera de fer molt natural. És una galeria que venen, que es mouen i ho fan tot amb molta il.lusió. Han reunit una col.lecció d’artistes de Barcelona compacte i interessant.

I a part d'Iguapop?

Tampoc és que em mogui gaire. Vaig rebent propostes que em permeten anar triant projectes que em diverteixen i que em fan ser millor pintor. No tinc massa pressa per omplir-me el calendari d’exposicions. Estic en ple procés de maduració i consolidació, i el fet de no haver exposat en temps m’ha ensenyat a no necessitar les exposicions com a esperó de producció. Encara em fa il.lusió anar cada dia al taller, i m’agrada no sentir-me pressionat.

I pel que em preguntes sobre els altres actors del món de l'art, tampoc he tingut cap contacte amb crítics ni teòrics, ni amb comissaris, que són figures que només la textura del nom ja em provoquen repèls (siguin d’on siguin). Però suposo que tot arriba. De moment estic gaudint d’anar-me introduint en l’Art, seguint un estil naïf i autista.

Com veus el món de l’art a Catalunya?

Una de les coses que jo crec que m’ha permès desenvolupar una personalitat pictòrica excèntrica respecte a les tendències de la Barcelona dels darrers 20 anys, és que no he estat mai massa pendent del que anaven fent els del meu voltant. Sempre he negat el valor de les vaques sagrades de l’art català de la segona meitat del segle XX, amb tota convicció. No m’agraden Miró, Tàpies ni Subirachs. Durant els darrers 25 anys m’he sentit molt lluny de tot el que veia a galeries de Barcelona (i museus), així que no tinc una visió de l’àmbit artístic d’aquí. Prefereixo estar en contacte amb Nova York, Londres, Paris, Berlín... on conec més artistes.

[bio] Rai Escalé: Pintor nascut a Barcelona el 1964. Es va especialitzar en pintura i gravat a la facultat de Belles Arts de Barcelona. El seu treball ha evolucionat fins a una imatgeria de retratista molt personal que ha conreat en il·lustracions per a La Vanguardia, Lateral i Quimera. Fa servir el pla curt i la figura humana com a matèries primeres. Aquí ens mostra una selecció de dues de les sèries en què treballa ara mateix, i on parteix, com a excusa anecdòtica, d’anuncis publicitaris per modificarlos fins a arrancar-ne nous cànons de bellesa.


Web: http://www.raiescale.info
Bloc: http://raiescale.blogspot.com