Entrevista a Lola Garrido

"Quan comences a col.leccionar ja no pots parar, és com un enamorament, sempre en vols més".

................................

Una entrevista de la historiadora de l'art Emma Giné amb fotografies d'Erika Svensson.

................................

Lola Garrido, comissària, crítica i col·leccionista. Amb una llarga trajectòria dins del món de l’art, ha dirigit exposicions a la Sala Canal d'Isabel II de Madrid, ha organitzat els projectes artístics per a la Comunitat de Madrid i ha adquirit fotografies per a fundacions privades, com ara la Fundació Banesto, o la Fundació Reina Sofia. Actualment és la directora de la Fundació Foto Colectania de Barcelona.

• Quan vas decidir començar a col.leccionar?
  
  Després de fer moltes exposicions de fotografia. Mentrestant, m’encarregava de les col·leccions de fundacions, encara que també anava creant la meva pròpia.
  
  

• Però hi ha un dia que prens la decisió d'iniciar una col·lecció...
  
  Sí. Aconsegueixes dues fotografies que són especials per a tu, i ja tens iniciada una col·lecció. Però, normalment, quan comences ja no pots parar, és com un enamorament, sempre en vols més. Amb tres o quatre anys ja tenia una col·lecció bastant bona amb imatges molt cotitzades, i també amb d’altres de poc valor econòmic, però, en canvi molt valor artístic.
  
  

• Com és l'obra que t'agrada col.leccionar?
  

  Sóc una persona independent, que viu als marges, no m’agraden les històries prefixades, prefereixo crear o imaginar les meves pròpies.
  

• Però, segueixes alguna línia?
  
  Les obres formen una col·lecció eclèctica i heterodoxa. Tinc interès per tot tipus d’obra, per tota mena d'activitat.
  

• Es nota. Has fet moltes coses.
  
  Sí, he fet exposicions, articles, diferents col·leccions, i ara també dirigeixo una revista que reflecteix l’art que hi ha al mercat actual.
  
  

• Quins criteris tens en compte a l'hora de comprar una obra?
  

  
  Sóc una compradora bastant impulsiva, prenc ràpid la decisió i si m’equivoco ho assumeixo i n’aprenc. Tinc en compte l’artista, i les seves influències, tant en el cas de creadors joves com en el cas de consagrats. No obstant, sovint tendeixo als clàssics.
  
  

• Mantens un objectiu determinat quan dissenyes una exposició?
  
  Bé, fa 30 anys que faig exposicions i amb el temps he anat canviant el meu punt de vista. De totes maneres, crec que és important pensar en el públic, perquè qui va a veure una exposició mereix un respecte.
  
  

• L’exposició “Els seus ulls els delaten” és bellíssima i ha estat un éxit. Quin era l'objectiu que et vas proposar quan la vas plantejar?
  

  Amb aquesta exposició vaig fer una selecció prèvia del material i vaig exposar només el que creia que hi havia d’haver. I, tot i que potser no segueix una línia marcada, la veritat és que està agradant molt al públic.
  

• Quin projecte tens de cara al futur?
  
  Tinc pensada una altra exposició, que es dirà “Dona, etcètera” i que tractarà la figura de la dona i els temes que l’envolten.
  
  

• Com veus el món del col.leccionisme?
  
  Mira, col·leccionar és molt difícil. Això que diu la gent que tothom ho pot fer no és cert. S’ha d’estudiar molt, llegir, mirar catàlegs, revistes, exposicions, tenir molt de temps i molts diners. Col·leccionar és un procés llarg, lent i complicat.