Entrevista a Hèctor Fernández

"La feina de l’artista és apassionant i gratificant, la satisfacció ve donada no tant per motius econòmics sinó més aviat emocionals".

................................

Una entrevista de la historiadora de l'art Emma Giné per Art Neutre?

................................

L’artista Hèctor Fernàndez (1969), llicenciat en belles arts per a la Universitat de Barcelona (1994), recrea la realitat urbana des de la seva particular òptica, incorporant o sostraient elements i conformant així un "nou realisme". Durant anys ha estat membre de la Junta Directiva del "Cercle Artístic de Sant Lluc", on dibuixa i pinta model en viu. La seva obra va estar present en la important exposició "Realisme a Catalunya", de l'any 1999, al costat de 50 prestigiosos artistes, com Richard Estes i Rudolf Häsler. Recentment, a finals de 2005 ha guanyat el Primer Premi en la III Biennal Internacional de Dibuix José Amat (una de les més importants de l’estat), patrocinada per l'Ajuntament de Sant Feliu (Girona) i la Fundació Thyssen-Bornesmisza. Des del 1994 ha realitzat nombroses exposicions tant a nivell nacional com internacional.

• Com i quan vas decidir dedicar-te al món l’Art?
  
  
  Des de molt petit ja vaig començar a dibuixar, vinc d’una família d’artistes: el meu pare és pintor, la meva mare i la meva germana també pinten. Mentre els altres nens anaven a jugar a futbol jo preferia quedar-me a casa, dibuixant. Després, vaig decidir estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, tenint la sort de poder treballar al taller del meu pare, on he après molt. I vaig anar trobant el meu camí.
  
  
  
• Com vas començar?
  
  
  Vaig començar fent exposicions col·lectives, en bars, centres cívics, premis, supermercats d’Art, espais culturals com ACEA’S, on vaig fer la meva primera exposició individual, fins a fer el pas a les galeries d’Art. Anar ensenyant la teva obra, i amb molta paciència.
  
  
• Com definiries la teva obra?
  
  
  La definiria com a “realisme contemporani”. Fragments de la realitat que jo agafo i manipulo d’alguna manera, afegint i traient coses. Veig unes figures que m’agraden pel carrer, en faig un apunt i després al taller la treballo, incorporo elements, els modifico… És una pintura de fàcil lectura, tot i que de vegades hi ha un doble missatge en l’obra o en el títol, però, normalment no necessiten un recurs escrit i explicatiu que la recolzi. Aquesta darrera temporada he fet obres on la gent del carrer és la protagonista. He fet servir els enquadraments des de dalt i els picats, cosa que sobta i que configura un tret distintiu de la meva obra. Actualment estic fent una sèrie sobre l’actitud de l’espectador davant l’Art, com si hi haguessin dos espectadors, el real i el pintat, i a l'hora, també dues obres.
  
  
  
• Tens alguna obra que consideris molt especial?
  
  
  Totes les meves obres tenen alguna cosa especial per a mi. Al darrera de cada pintura hi ha un estudi previ: fotografies, proves amb l’ordinador… fins a convertir-se en la meva pintura.
  
  
  
• Qui t’ha influït?
  
  
  Des dels clàssics a l’Art industrial actual. Des del meu pare, que ha estat el meu mestre, fins a companys de professió. N’hi ha moltes d’influències, i cada vegada estic més obert a nous temes i noves tendències.
  
  
  
• Quines tècniques treballes i quina prefereixes?
  
  
  Començo amb acrílic i acabo amb oli, però també treballo amb carbonet o llapis. Agafo el pinzell, la mà, un drap… no acostumo a ser gaire tradicional, m’agrada experimentar.
  

• Quins projectes destacaries de la teva carrera?
  
  
  
  Del passat, voldria destacar una exposició que es va fer al Centre d’Art Santa Mònica que es deia “Realisme a Catalunya” (1999), amb artistes d’aquí i també artistes internacionals convidats. Va ser un honor poder exposar amb ells. Actualment, tinc obra en exposició permanent i estic preparant una exposició per a la Galeria Arimany de Tarragona, que s’inaugurarà el proper 20 d’abril.
  

• Quina relació mantens amb les galeries, els marxants o els altres personatges vinculats al món de l'art?
  
  Mira, de vegades és una relació d’estira i arronsa, perquè els galeristes tendeixen a la seguretat, i no sempre accepten els canvis. Hi ha peces més comercials i d’altres que no ho són tant, però per això no s’ha de renunciar a experimentar amb noves i diferents creacions.
  
  
• Com veus el món de l’Art a Catalunya?
  
  Comparat amb Europa i els Estats Units, el veig una mica provincià. Una ciutat com Barcelona, cosmopolita i oberta, hauria de tenir una fira d’Art internacional, com d’altres capitals. Hi ha galeries i es ven art, però a un ritme bastant lent. A més, es dóna un mal ús a la paraula "contemporani". Tot l’art que es fa actualment és contemporani, tant si és realista com abstracte.
  
  Si voleu conèixer més sobre l'Hèctor Fernàndez i la seva obra, no us oblideu de visitar el seu bloc: http://hfart.blogspot.com