Entrevista a Quim Tarrida

"Barcelona és una ciutat que genera riquesa, però que per alguna estranya raó als artistes no els arriba, i això de vegades els fa abandonar"

..........................

Una entrevista de la historiadora de l'art Emma Giné per Art Neutre?

................................

En Quim Tarrida és el coordinador del seminari 'Art, Merchandising & Promotion' organitzat per Merch & Promo, que es va celebrar a Barcelona el passat 20 de febrer. A més d'artista, és un home preocupat pel seu gremi i per aquest motiu va organitzar aquestes interessants conferències al Centre d'Art Santa Monica, on s'expliquen alguns aspectes que poden ajudar als artistes a promocionar la seva obra. Art Neutre? ha volgut acostar-se una mica a la figura d'en Quim, per conèixer la seva persona i la seva manera de pensar.

• Com i quan vas decidir dedicar-te a l’Art?

No és una decisió sinó que t’hi trobes, des de petit vas fent dibuixos…també em va influir el meu pare que feia treballs amb plastelina, quadres, dibuixos… Les classes relacionades amb l’art són les que se’m donaven millor, les que feia més a gust i més tranquil. Et vas introduint dins d’un camí, que és alhora difícil perquè no saps que passarà el dia de demà. Et trobes en un món on fas diferents coses: pintes, dibuixes, fas música, estàs en un grup…buscant definir una línia dins del món que t’agrada, focalitzant una via que tardes uns anys en trobar i de la qual a vegades et desvies, però hi tornes.

• Com vas començar?

Dibuixant de nen, fent cosetes. Ara recordo el "Premio Corte Ingles del Dia del Padre" que em va fer pensar que potser si que servia per dibuixar, que no anava tant desencaminat. Em vaig iniciar en el món del còmic que em va ajudar a descobrir diversos camps, ja que escrius els guions, desenvolupes les històries i tens una imatge més propera al cinema, al teatre i ho vas ajuntant tot i acabes creant alguna cosa encara per definir, però, dins del món de l’art. Fins i tot el treball en agències de publicitat on fer una campanya també implica tocar-ho tot, música, audiovisuals… Tractar tants camps m’ha servit per anar perfeccionant la meva línea creativa, fer contactes, donar-me a conèixer i després m’han anat encarregant diversos projectes entre ells el del Centre d’Art Santa Mònica, el "Món Subcutani"…tots els començaments són estranys.

• Com és la teva obra i que vols expressar amb ella?

Des de fa molts anys treballo en una línia que anomeno "El Món Subcutani", un món estrany que va aparèixer a la meva vida i que vaig anomenar així i és a sota la pell, on passen coses: ciutats, laberints i passadissos, estranyes carreteres, somnis…i jo em considero un científic, l’únic d’aquest món subcutani, on vaig investigant i les conseqüències d’aquesta investigació (que se’n diu ser artista) són productes diversos: exposicions, concerts, instal.lacions, tot tipus de coses que sorgeixen d’aquesta investigació/experimentació dins d’aquest món subcutani. Des de tenir un grup de música, que són els "The Subcutanian Brothers" i jo sóc l’únic que interpreta la música d’aquests dos bessons i recreo el seu món amb joguines estranyes i manipulades o el món subcutani amb mapes estranys on represento uns móns còsmics, a partir dels quals després faig les meves exposicions.

Com per exemple l’actual, al Centre d’Art Santa Mònica, és molt "Món Subcutani" en el qual vaig investigant i aprofundint en coses que de vegades no es veuen dins d’aquest món sota la pell.

• Alguna obra en concret que vulguis comentar?

Potser et puc parlar de la última peça que estic preparant,“The soldier”, que és una ceràmica d’una sèrie limitada de vint-i-cinc. Una peça que vaig presentar l’any passat a l’exposició que vaig fer a la Fundació Espais d’Art Contemporani. Una miniatura d’un prototip d’una escultura pensada per a la via pública, és una escultura a un soldat ridícul basat en la temàtica de la guerra i a partir del qual estic preparant una escultura de 2 metres, que està en procés de producció i que espero tenir-la acabada en dos mesos. Després ja buscaré on posar-la, si al carrer, en alguna galeria, museu, sala d’exposicions…

• Qui t’ha influït?

Tinc moltes influències del món de l’art i també del que no és art, com ara entrar en uns grans magatzems, a les botigues, i veure les coses que es venen i qui hi ha darrere de cada peça. Artistes americans i japonesos, el món digital.

• Quines tècniques treballes i quina prefereixes?

Tècniques n’hi ha moltes, des de fer una samarreta, una xapa… actualment estic fent escultures amb plàstic, resines, ceràmica, no deixo mai de dibuixar perquè sempre en poden sortir projectes i és una de les meves eines indispensables. No estic tancat a una tècnica, també faig vídeo… M’agradaria poder treballar el plàstic, però és molt car, així que també utilitzo la ceràmica o resines de poliuretà.

• Quins projectes del teu passat voldries destacar? I quins són els teus projectes actuals i de futur?

Del passat voldria destacar “Artesania Subcutània”, una instal·lació a la Sala l'Artesà de Gràcia, de l’època que vaig estar treballant al Museu de la Cera on la petita calaixera a l'entrada del museu era el meu taller i anava fent milers de petites peces que anava acumulant. També tenia un seguit de peces que havia anat guardant des de la meva infància, que vaig decidir classificar-les i fer alhora una neteja tant física com a nivell personal. Vaig fer petites caixes perquè la gent les omplís, persones no vinculades al món de l’art i d'altres amb relació directa, com ara altres artistes, comissaris, directors de museu, etc.

El present és l’exposició del Centre d’Art Santa Mònica, comissariada per mi. També estic preparant unes peces que s’anomenen “subBombs”, bombes al món subcutani que jo anomeno amb el sotanom de "danys col·laterals", són unes imatges abstractes d’uns bombardejos, de massacres de guerra del món contemporani, i estic fent l’escultura “The soldier”.

El futur és “Merch & Promo”, voldria que itinerès, que aconseguíssim algun ajut que també servís per donar l’oportunitat als artistes per fer les seves obres. I altres projectes d’exposicions pels quals estic buscant espais i recursos de producció.

• Com veus el món de l’Art a Catalunya?

Hi ha molt poc interès institucional pel món de l’art. Per la literatura hi ha la Fira de Frankfurt. I la Dansa Contemporània i el Teatre, per exemple, estan més coberts en aquests moments. El món galerístic també està bastant parat, tampoc hi ha interès per la promoció, sobretot al Raval, on la majoria han anat tancant. Hi ha més interès per l’Art Contemporani a Madrid que aquí a Barcelona, i no sé molt bé perquè, si és per les institucions, els artistes, la ciutat, o pot ser és que ens haurem de posar el barret mexicà tots i així serà més fàcil. Hi ha també una manca important d’estudis i espais per a la producció dels artistes. La majoria estan tancats o els lloguen a uns preus desorbitats i sense espai no podem produir. Barcelona és una ciutat que genera riquesa, però que per alguna estranya raó als artistes no els arriba, i això de vegades els fa abandonar. Jo vaig fer una exposició a Galícia que va tenir molt èxit i en canvi aquí no ha interessat, és una sensació estranya de solitud i desídia institucional. Als anys’90 hi va haver una revifalla, però ara hem tornat a recaure. Abans es promocionava als artistes joves i en canvi ara normalment es va a les coses segures amb artistes coneguts. Sembla que els artistes fem les nostres obres per tenir-les a casa, regalar-les o tirar-les a la brossa.

• Com és la relació amb les galeries, marxants i altres personatges vinculats a aquest món?

Els galeristes arrisquen poc, encara que estan agafant força una sèrie de galeries a Barcelona, com ara ADN, Nogueras Blanchard, Projectes SD, que estan fent coses molt interessants. Marxants ja en queden molt pocs, és una figura que ha anat desapareixen. En canvi, tant a Madrid com sobretot a Estats Units si que n’hi ha i funcionen com autèntics empresaris amb un alt valor de risc per recolzar l'art que es fa ara.

• Potser a Catalunya hi ha poc interès per l'art?

Sí, crec que hi ha poc interès per l'art. Sobretot interès institucional per l’Art actual a Catalunya. Manquen locals, llocs per exposar i facilitats pels artistes joves. No obstant, s’ha de ser positiu i seguir treballant.

Per conèixer més sobre en Quim Tarrida:

[bio] Quim Tarrida s'inicia en el camp del dibuix i del còmic en la meitat de la dècada dels vuitanta i, a la fi d'aquest decenni exposa ja les seves primeres pintures, llavors primigènies de la seva personal tos, accions, instal·lacions, música. A través d'aquest pseudomón ("Món Subcutani") creat per ell, ple de tensions que es creuen, formes orgàniques, colors que es col·lapsen i reordenacions del caos, es reflecteixen els aspectes més interns de la pròpia vivència de l'artista com home (el sexe, el dolor, la introspecció, l'amor), convertit en nen subcutani, el seu alter ego (actualment, "The Subcutanian Brothers") i creant el holding Subcutanian Productions com a marca i Subcutanian Solutions com a empresa de "serveis", considerant l'acció, l'objecte, la música o la instal·lació com a productes. L'any 2004 crea , juntament amb Dani Montlleó "SubcutanSpoon" empresa especialitzada en la importació i distribució internacional de "Toys", joguines produïdes en edicions limitades per artistes, il·lustradors i dissenyadors.

Web de Quim Tarrida: http://www.quimtarrida.com